dimecres, 14 de setembre del 2011

Nit de lluna plena, nit estellesiana

Nit de lluna plena, nit estellesiana

Benimodo recita i canta

al garbellador de paraules

aquell qui no assumia perdre un poble

aquell qui desitjava i estimava el cos de la dona

i devorava el menjar amb paraules cuites

adobades amb un raig d'oli

i no massa torrades perquè amarguen.

Nit de lluna plena, nit estellesiana

Llegint-lo riem de bat a bat,

i ens colpeja per que parem l'orella,

amb clara justícia ens recorda

que el seu ahir

s'assembla més que mai als nostres dies.

Nit de lluna plena, nit estellesiana

Què hi farem Vicent, fa por la lluita

bé saps que no ens pariren per vetlar

i ves per or vetlem més que fem

i de tant de fem ja no olorem,

o potser olorem massa mal

i això ens treu sensibilitat i coratge.

Nit de lluna plena, nit estellesiana

Amb tu a les memòries viurem mirant de refer

allò que perdérem “ben perdut”...

ai Vicent si veieres quant de mal assola els carrers del teu País...

Nit de lluna plena, nit estellesiana


Benimodo, 10 de setembre de 2011

Salutacions Bataneres


dilluns, 12 de setembre del 2011

Converses que no tenen preu. Dissabte 10 de setembre, homenatge a Estellés a Benimodo.


El dissabte vam estar a l'homenatge a Estellés a Benimodo. Vam compartir sopar, converses i nit amb Vicent Camps a les recitacions, Apa i El Negre a les Albaes i Paco Muñoz cantant. Amb tot, una anècdota que ens va contar Paco de l'Ovidi Montllor... ideal per aquestos dies incerts.

Diu que anaven Paco i Ovidi a cantar a un recital a Sevilla. La notícia la cobria un equip de Canal 9.

L'Ovidi pregunta a Paco.

-Comandante Muñoz, podria averiguar si esta gente de canal 9 entienden el “valensiano”- fent conya.

Una xicona periodista jove, valenciana de tota la vida i amb un concepte respecte a la llengua un tant distant als pensaments de l'Ovidi i del Muñoz, escolta la pregunta i respon.

- Lo entiendo perfectamente, lo que pasa es que no lo hablo- amb un to un tant altiu.

A lo que l'Ovidi respon.

- Ostres, com el meu gos!!!.

Salutacions Bataneres.

dilluns, 28 de febrer del 2011

dissabte 26 de febrer a s'Algar

hi ha llocs per descobrir on alhora et descobreixes una mica més
i això és tan bonic....

Immersió batanera a s'illa de Mallorca divendres 25 de febrer de 2011

Un viatge, una descoberta, un encís amb sa gent, una seducció gastronòmica, un embruix melòdic salat i mediterrani, una gimcana radiofònica, una promptitud d'enyor vers els moments viscuts allà... son algunes de les sensacions que es dibuixen a la memòria del batà després de portar la nostra música a les nostre illes, en concret a la de Mallorca.

Arribem divendres, matinada matinera Manises-Son Sant Joan, i tan bon punt aterrem ens ve a buscar qui serà posteriorment el nostre aliat més valuós per tal d'aconseguir la gimcana que en Rafel Sedano ens proposa, Joan el nostre xòfer i recent amic, musica la cursa d'entrevistes amb una banda sonora d'allò més fílmica amb persecucions, intriga i thriller tarantinià. Si més no, un elevat nombre de palmesans crec que es féu una idea del tarannà bataner després de fer diverses entrevistes a les ràdios de Palma.

Descobrim, cal dir, un excel·lent lloc per dinar a la plaça de Es pes de sa palla, una mena d'associació, botiga ecològica, imprempta i un llarg etcètera d'activitats que fa un grup de persones amb discapacitat intel·lectual. Un dinar que no ens deixa indiferents ja que ens quedem tips i satisafets. http://www.amadipesment.org

Hora baixa, som a Can Alcover, centre cultural poètic, acollidor i amb contínu tràfec de gent. Tímidament va arribant un públic que s'asseu com a casa, saluda amb confiança i observa tranquil·lament la marxa iniciàtica. Herbes dolces, converses tintades d'humor i l'usual incertesa d'actuar a un lloc on aparentment no et coneix ningú.

S'engega el batà, una brisa perfumada de caliu flotant conforma una bombolla de sentits, sincronies fotoluminiscents, mirades de complicitat, públic atent, receptiu i famolenc de sorpreses. Al capdavall, un cúmul de sinèrgies que conformen la trama d'un concert per recordar, de ben segur, el citarem referncialment.

I merescudament aquella vetlada mereix unes delícies de “pàmbolis” per posar-li el punt a l'i d'una nit de fil-de-vint. Tampoc no hagués tingut aquest final sense un amic cantautor mallorquí, en Tomeu Caldentey, sense el qual el nostre pas per l'illa no hagués estat tan especial. Recomenem el descobriu!! http://www.myspace.com/caldenteytomeu

I a l'endemà més aventures bataneres, però això ho contarem més endavant.

Salut i pac-pac colpeja el batà.


dimarts, 15 de febrer del 2011

Ja estem per ací

Batà estrenem blog.
De moment encara no sabem ben bé com funciona, però nosal-tres, dones i homens emprenedors, de segur que liem a quelcom que ens ajude.
salutacions..... bataneres per supost