Nit de lluna plena, nit estellesiana

Nit de lluna plena, nit estellesiana

Benimodo recita i canta

al garbellador de paraules

aquell qui no assumia perdre un poble

aquell qui desitjava i estimava el cos de la dona

i devorava el menjar amb paraules cuites

adobades amb un raig d'oli

i no massa torrades perquè amarguen.

Nit de lluna plena, nit estellesiana

Llegint-lo riem de bat a bat,

i ens colpeja per que parem l'orella,

amb clara justícia ens recorda

que el seu ahir

s'assembla més que mai als nostres dies.

Nit de lluna plena, nit estellesiana

Què hi farem Vicent, fa por la lluita

bé saps que no ens pariren per vetlar

i ves per or vetlem més que fem

i de tant de fem ja no olorem,

o potser olorem massa mal

i això ens treu sensibilitat i coratge.

Nit de lluna plena, nit estellesiana

Amb tu a les memòries viurem mirant de refer

allò que perdérem “ben perdut”...

ai Vicent si veieres quant de mal assola els carrers del teu País...

Nit de lluna plena, nit estellesiana

Benimodo, 10 de setembre de 2011

Salutacions Bataneres