INTERMAREAL
Muntes i
baixes
com
l'aigua de mar
deixant
humides la molsa i les roques
de l'espai
intermareal.
Encens i
apagues
tots els
meus focs
guardant
l'espurna
per als
dies grisos
de fred i
de plors.
I jo sols
vull habitar-te
com un
cranc ermità
que canvía
de closca
quan la
vida estreny
i li costa
alenar.
Avuí
deixem les preguntes
dintre
d'un calaix
veig com
titubeja
la llum de
l'espelma
i la deixe
apagar.
La lluna
plena
que mou el
mar,
em deixa
nu
a l'espai
intermareal.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada