dijous, 3 d’abril del 2014

Intermareal


INTERMAREAL

Muntes i baixes
com l'aigua de mar
deixant humides la molsa i les roques
de l'espai intermareal.

Encens i apagues
tots els meus focs
guardant l'espurna
per als dies grisos
de fred i de plors.

I jo sols vull habitar-te
com un cranc ermità
que canvía de closca
quan la vida estreny
i li costa alenar.
Avuí deixem les preguntes
dintre d'un calaix
veig com titubeja
la llum de l'espelma
i la deixe apagar.

La lluna plena
que mou el mar,
em deixa nu
a l'espai intermareal.
 
 
 
 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada